VOLUCIÓ

(IN)VOLUCIÓ, (E)VOLUCIÓ, (RE)VOLUCIÓ

 

Els tres mots que formen la columna vertebral del nostre llibret de 2023 tenen la mateixa arrel etimològica, el verb llatí “volvere” (Girar, desviar-se, pegar voltes). Només la introducció del prefix corresponent modifica el significat, la intencionalitat i tota la implicació que puguem trobar-ne darrere de cada paraula.

 

El Diccionari Normatiu de l’AVL defineix involució, en la seua primera accepció, com a detenció i retrocés d’una evolució biològica, política, cultural o econòmica. És a dir, sense la possibilitat d’una evolució no existiria el concepte d’involució. Són termes, per tant, que es troben íntimament relacionats. En quant a la explicació del mot evolució, el mateix diccionari, en la seua cinquena accepció, la que pensem s’adapta més a allò que volem replegar al nostre llibret, diu: Procés de canvi pel qual es passa d’un estat de coses a un altre d’una forma gradual. Per tant, encara que involució vindria del llatí “involutio”, suma del prefix “in” (cap a l’interior) i “volvere”, amb el significat etimològic d’acció de fer girar una cosa cap al seu propi interior, li atorguem, hui en dia, l’etiqueta d’antònim d’evolució. Això sí, sense oblidar eixe matís d’introspecció al que tornarem més avant.

 

La configuració de la paraula revolució, sense deixar d’estar lligada a les dos anteriors per l’etimologia, seria, si em permeteu l’al·literació, més revolucionària. Fins i tot podríem dir-ne que més retòrica, més conceptual. Al conegut verb “volvere” s’afig el prefix “re”(cap arrere) que donaria a llum un concepte contradictori amb el significat del mot, doncs “pegar voltes cap arrere” no es correspon massa amb allò que entenem com a revolució. Ara, si llancem una mirada, com comentàvem abans, més conceptual, poètica si voleu, la construcció llatina “revolutio” podria vindre a dir “deixar de pegar voltes” i esta idea sí casa amb la definició que recull l’esmentat Diccionari Normatiu de l’AVL com a “canvi total o radical”, en el sentit disruptiu del terme.

 

Però deixem de pegar voltes i aterrem. Tot este circumloqui al voltant de la involució, l’evolució i la revolució apareix al pròleg del nostre llibret, perquè, com no podia ser d’una altra manera, la falla porta per lema “Evolució” i al llibret que li dona explicació i fonament, hem volgut jugar amb l’arrel i els prefixos de la paraula.

 

Així, parlem d’involució. Del patrimoni perdut a Torrent. De la melangia pel passat i de com, si ens deixem retindre per ella, podem deixar de viure tot allò que existeix més enllà de la seua mirada introspectiva. Ja que, com hem comentat fa uns moments, involucionar també és tornar repetidament al punt de partida, no creuar el barranc, pegar voltes indefinidament dins de la nostra zona de confort.

 

Ens ocupem, per descomptat, de l’evolució, especialment de com Torrent ha passat de poble a ser ciutat, sense deixar de ser poble perquè, com indica l’etimologia comentada, evolucionar no és trencar arrels, sinó un procés gradual.

 

Rematem amb la revolució i ho fem amb la participació de vora 500 persones mitjançant un formulari distribuït per internet del que podem extraure sucoses deduccions. Un formulari que planteja diverses qüestions al voltant del present i del futur de la festa fallera junt a altres continguts gens habituals als llibrets actuals.

 

Si vos adoneu, a les pàgines del llibret hi ha espai per a tots. Per als fallers de tota la vida que potser es veuen atrets per la introspecció, els que busquen una transició tranquil·la i aquells als que els agradaria pegar-li foc a tot. Fins i tot per als antifallers, eixos éssers mítics que traslladen la seua residència als palaus d’hivern quan s’aproxima el 19 de març. I, naturalment, tot l’espai per als fallers i falleres de l’Avinguda, destinataris i protagonistes del llibret en cadascuna de les seues fulles i, enguany, QRs. No li pegueu voltes involutives, mireu com evolucionen les pàgines del llibret. Llegiu-lo. Això sí seria una autèntica revolució.