REVOLUCIÓ, UNA COMISSIÓ FALLERA DEL FUTUR

La revolució a les falles vindria de la mà de tres valors essencials: 

• Creure

• Contar

• Fer

Des d’eixos tres eixos es podria emprendre la nova era de les falles. Tal volta es pense en innovacions profundes, però moltes voltes, quan es tracta d’avançar és millor retornar a les coses que es feien bé i que eren clau per a l’èxit, encara que la societat ha engolit les pràctiques socials que feien de la convivència i el respecte, qüestions innegociables per a caminar quan de gestionar col·lectius es tractava. 

 

CREURE

Creure en el que es fa, en les estructures i sobre tot creure que sempre es pot millorar qualsevol cosa.

​

Per tant, una cosa tan fàcil, com entendre que les falles formen part d’este món i que tot es resol de la mateixa forma que qualsevol problema, ens faria creure que les falles no són tan complicades com alguns pretenen fer veure. 

 

Aleshores, cal creure en la idea de que les falles a cada localitat estiguen més prop del moviment associatiu i compartir problemes, fins i tot generar sinèrgies . I també, els sectors productius fallers deurien passar a formar part del teixit patronal empresarial, per a caminar a la mateixa velocitat que la resta i aixina tindre més accés a formació, relacions institucionals i qualsevol moviment que supose creixement i millores. Però tot això, que sembla simple, si no creus no ho fas.

 

Creure i fer creure, en els principis morals, on es valora a les persones que deixen més temps en favor de la resta, més quan allò es fa d’una manera desinteressada , que en els dies que vivim s’entoixa una miqueta difícil. Creure més enllà de la legalitat, en la moralitat, oblidant-se del tsunami de “dretitis” el qual per ell mateix ignora les responsabilitats, fent dels ciutadans, en este cas fallers, autèntics aprenents avantatjats de contorsionistes, capaços de regirar i regirar lesa converses fins a eixir guanyadors en la batalla dels cors buits i sense ànima, perquè esta societat està plena de triomfadors sense ànima i saber com es fa per a estar alegre i orgullós per alguna cosa. Confiança és creure, en aquell que va per davant, en aquell que és visible que se’n alegra a soles si tu te’n alegres. 

 

I per a que creure arribe a ser un dogma de fe, el bon creient ho és perquè lliurement se li deixa elegir, aixina que tornar a les antigues dinàmiques d’elecció romanes i gregues, el famós, “primus inter pares”, primer d’entre els iguals, encara que semble increïble, s’elegia com a líder a aquell que millor pareixia a la majoria, sense presentar candidatura. Provem?

 

I, per suposat, Creure , en allò que es conta, en el projecte, en la capacitat de la festa de les falles i sobre tot , creure en un relat ferm capaç de deixar marca als cors més gelats, capaç de fer saber a les institucions que a València tenim un transatlàntic amb motor de Fòrmula 1 , a qui la història li va posar el nom de …Falles de Sant Josep. Creurem per a contar , creurem per a plantar.

 

CONTAR 

Cal contar, en un moment tan difícil per a les falles en els plànols econòmic i social, què es fa i com es fa, i sobretot el que costa treballar amb un col·lectiu humà com és el faller, contagiat per les malalties que afecten a la nostra societat, cal contar el que ens va costar refer-nos després d’una pandèmia i que vam ser els primers i vam tornar perquè ho vam somniar i van voler fer-ho realitat. Ningú ens ho va demanar i fàcil no va ser, però va ser.

 

Contar un relat fort i valent, sense ambages, sense por, contar el que hem de fer, el que hem de canviar, contar al món sencer com es planten les falles.

 

Contar amb confiança de saber que el teu missatge arribe fins on arribe agradarà o convencerà, i en la mesura del que siga possible no limitar als mitjans de comunicació fallers a soles, allò que contes. Cal fer que les falles siguen més generalistes per a arribar a tots els llocs. Caldrà treballar de valent, caldrà patir, però, pagarà la pena.

 

I el que cal contar en veu alta i ferma és que les falles necessiten un estament institucional, que faça de paraigües institucional, de botó roig i guia, perquè la festa més important i que més vertebra de la Comunitat, no pot ser una festa qualsevol, perquè és patrimoni i perquè és un pulmó econòmic. 

​

El que contem i com ho contem marcarà el nostre destí.

​

FER 

Fer, perquè l’acció avalua la manera d’implantar les idees i la qualitat dels nostres actes.

​

Fer, per a fer pedagogia, perquè cap cosa ensenya més que fer, perquè els fets demostren allò on les paraules no poden arribar. 

 

Fer, perquè fent, es conquereix la modernitat, mitjançant una transició harmònica amb el passat, unir allò que està fet amb el que queda per fer, és fer un camí cap a l’eternitat, és fer el joc al futur, és demostrar que el que calia ja està fet.

 

Fer, sense oblidar el valor de cooperació i convivència, de respecte i comunitat, fer amb l’únic objectiu de construir un Nosaltres. 

 

Fer difusió d’allò que fan les falles, del temps que entreguen els fallers fent falla i explicar més enllà del casal el que regalen les falles a esta comunitat. Fer relat és fer memòria i fer memòria és fer llegat.

 

Perquè les falles son el fet i l’acció de ments bondadoses i altruistes, que fan mentre escolten, que senten mentre fan i que fan del diàleg la seua millor virtut , en contraposició a les malalties socials del segle XXI:

• Esquizofrènia dialèctica

• Parlar sense esperar resposta

• Recerca de la felicitat banal i momentània

 

Malalties que acaben degenerant en infelicitat, i esta ho desmonta tot i dificulta els fets, perquè els fets són els resultats de convèncer i d’escoltar.

​

Es fa falla quan eres part d’esta societat i assumeixes els compromisos que esta té, la sostenibilitat, l’ecologia, etc. també són falla, i es fa falla amb valors.

​

I hem de fer un fet que la cooperació derrote a la competència.

 

Fer és el tot, el secret i el fi en ell mateix. 

 

Fer és innovació i fer és el futur, fer és FALLA amb majúscules.