Apunt demogràfic de Torrent

Miguel Ángel Gascón

Per a posar en context la conversa amb Boro Ciscar, especialment al punt de l’evolució demogràfica i com afecta al concepte de Torrent com a poble i com a ciutat introduirem de manera breu i, sense més pretensió que la comentada, unes dades descriptives.

Si atenem al llibre de referència publicat per José Manuel Iborra Lerma en 1982 per auspici de la Caixa Rural de Torrent “Historia básica de Torrent”, l’evolució de la població del nostre municipi respon a un esquema vegetatiu progressiu natural fins a mitjan segle XX. Així, al 1609, la primera anotació de batejats que apareix al llibres parroquials de Nostra Senyora de l’Assumpció seguint les indicacions del bisbat de la diòcesi de València, podríem xifrar la població en 1.680 habitants. Poc més d’un segle després, el padró de 1735 recull 3.284, mentre que acabant el segle XVIII, en 1796, segons les dades del botànic Cavanilles, la població de Torrent estaria al voltant de 4.800 veïns. Des de la perspectiva actual no ens semblen massa, encara que com el propi Cavanilles comenta a la seua publicació “Observaciones sobre la Historia Natural, Geográfica, Agricultura, Población y Frutos del Reino de Valencia”, el nostre municipi era “la mayor población del reyno después de las ciudades y villas principales.” Per tant, Torrent ja era un municipi amb una població, relativament, important.

Un segle després, al cens de 1900, observem com Torrent ha tornat a doblar la seua població, com va passar des del XVII al XVIII, arribant fins als 8.561 habitants. Esta població es torna a doblar en el cens de 1950, on els veïns censats a Torrent són 15.974. És a partir del següent cens de 1960, com comentem durant la conversa amb Boro Ciscar, que l’evolució demogràfica de Torrent s’accelera de forma quasi exponencial. Així en 1960 hi ha 24.042 habitants, al 1970, 39.724 mentre que en 1980 ja s’han superat els 50.000 habitants, de fet el cens de 1981 determina que la població de Torrent és de 51.762 persones. És a dir, en poc de dues dècades, la població del nostre municipi ha crescut un 115,30 %.

Als dos següents censos s’observa una moderació del creixement, encara que a l’últim ja arreplega certa acceleració. En 1991, la població de dret és de 56.564 habitants i al 2001 de 65.417. Serà al cens de 2011 quan se torna a apreciar un creixement més important que arriba als 80.829 veïns.

A partir de 2011 fins a l’any 2017, si atenem al padró municipal, es produeix un estancament del moviment poblacional durant el que, fins i tot, s’arriba a perdre habitants, encara que de manera poc significativa. De fet, no es va arribar a baixar en cap moment dels 80.000. L’any 2018 torna a marcar un punt d’inflexió en el que es passa de 81.245 veïns fins als 85.142 de l’últim padró municipal de 2022. Esta xifra de l’últim padró situa a Torrent com la cinquena ciutat amb més població de la Comunitat Valenciana amb vora 1.600 habitants més que Torrevella i només per darrere de València Ciutat, Alacant, Elx i Castelló de la Plana. És a dir, aquella situació de municipi relativament prou poblat que assenyalava Cavanilles s’ha aguditzat gràcies als moviments migratoris de diferent procedència1.

Els quatre moments essencials dels últims 60 anys determinats en la conformació de Torrent com a ciutat estan emmarcats per les situacions socioeconòmiques de cada època. Sense entrar al detall, perquè no és el cas, l’increment poblacional a partir dels anys 60 del segle XX, es produeix degut al gran moviment migratori des del camp a les ciutats que caracteritza especialment eixa dècada en tota Espanya. L’augment que comença als últims anys del segle XX, dins de les migracions globals des dels països menys desenvolupats i amb problemes d’estabilitat política cap al continent europeu. L’estancament de població al voltant dels 80.000 que s’observa entre 2011 i 2018 és un clar reflex de la greu crisi econòmica del 2008, que comença a tindre efectes en Espanya realment al 2011 i on, especialment la població migrant, va cercar altres destins. El nou increment dels últims anys caldrà ser analitzat d’ací un temps, però podríem apuntar dos fenòmens, el primer relacionat amb les migracions internacionals, especialment de països sud-americans per la seua situació política i econòmica. No debades les colònies veneçolana i colombiana s’han convertit en les més nombroses, per damunt, fins i tot, de la marroquina, que ho era des de principi de segle. El segon fenomen que podem apuntar és el trasllat de població fonamentalment de la capital valenciana cercant habitatge més assequible.

Hi ha una dada que reflecteix molt gràficament com ha afectat el moviment poblacional a la fisonomia urbana de Torrent i és el percentatge habitatges construït sobre el total del municipi per dècades. Així, comprovem que els 10 anys on més edificis actuals s’han construït són els que van de 1970 a 1979, el 24,88 % del total. Seguits molt de prop pels anys entre el 2000 i el 2009, el 24,11 %.

En quant a la conformació de la població de Torrent per lloc de naixement, al 2021, el 31,79 % ho han fet fora de la Comunitat Valenciana. El 17.35 % a la resta d’Espanya, en disminució durant els últims anys, i el 14.44 % a l’estranger, en augment, com hem comentat. D’estos últims 5.784 han nascut a Amèrica, 3631 a la resta d’Europa, 2.136 a l’Àfrica, 755 a Àsia i 11 a Oceania. D’eixa manera, la colònia més nombrosa és la de Veneçuela amb 1.332 persones, seguida pels marroquins, 1.290 i els colombians amb 1.267. La importància de la migració en esta evolució queda encara més palesa si observem que, llevat de l’any 2019, el moviment vegetatiu, és a dir, la diferència entre naixements i morts, és negativa 2.

En definitiva, el moviment poblacional, les seues causes, motivacions i conseqüències són fonamentals per a entendre l’evolució de Torrent com a ciutat, així com mostren el repte com a municipi de la integració dels veïns en un projecte conjunt com a poble.

1 Les estadístiques del llibre esmentat de José Manuel Iborra s’han completat amb la informació estadística de l’INE

2 Estes informacions i els gràfics que les acompanyen les hem reelaborat de les que es poden trobar a la pàgina web https://www.foro-ciudad.com/valencia/torrent/habitantes.html amb tot un seguit d’informació d’interès socioeconòmica al voltant de la nostra població.

Evolució població de Torrent entre 1609 i 2022 (1).jpg