“Vorel cóm, en el carrer,

requebra á hermosa fadrina,

y crida després aixina:

“¡Senyora ama: granerer!”

 

Ell á tots play y contenta,

sobre tot si son femelles;

¡fins s’atrau á les més velles

quan la granera presenta!”

 

EL GRANERER, 1901

(Francesc Badenes Dalmau)

“Quan, en fi, nostra ciutat

se desperta somrient,

y escomensa’l moviment,

y s’anima ja’l mercat,

 

apareix per el carrer

ab el sario’l torrentí,

que’n veu forta crida així:

“¡Senyora ama: el granerer!”

“Dels cabelles negres, caragolats,

dos flochs te penjen als dos costats;

ta llarga trena, que no’s destria,

claven agulles de argenteria.

 

Jipó de seda, cenyit y just,

ton pint dibuiixa pera’l meu gust;

mocador portes, que’l desitj tenta

de sutil randa ben transparent.”

 

VALENCIANETA, 1885

(Teodor Llorente)

“Y si en grós pronte ven tots els melóns,

els dinés ya en la faixa, pasechant

en lo rosí, cabás en má el vorém

dirigint ses miráes als balcóns

p’els carrers de Valensia ferm cridant:
“Femater… ¿Siñoreta, ahí dalt hia fem?”

 

EL FEMATER, 1914

Joan Batiste Valls.