Ni Pepe Gotera i Otilio, nyaps a domicili, ni els nous Leonardo da Vinci

És molt normal quan estàs en una tertúlia d'amics usar el terme "això és molt faller" per a definir una cosa coenta, mal feta, fins i tot hortera en alguns casos.

​

Per contra en l'àmbit propi faller també existeix aquest orgull de "és que això està fet per fallers" però precisament per a donar-li una marca de qualitat com si el "Fet per fallers" fos la nostra "ISO 9000" particular.

I segurament que totes dues formes siguen correctes en part, però en una societat polaritzada, les falles portem immerses en la polarització dècades, és difícil fer entendre que potser els uns i els altres no tenen la raó absoluta. I permeteu-me que en la meua posició de bestiola rara em permet el luxe de dir-los a uns i a uns altres que els dos tenen raó i al mateix temps cap la té.

​

Si entres en un Casal faller allà pel mes de novembre et podràs trobar amb un formiguer d'activitat, almenys abans de pandèmia, i si és en un Casal de Torrent, la meua població, igual veus un assaig de Teatre, que veus com preparen el pessebre, o un altre grup prepara el decorat per a la presentació de les Falleres Majors. I això són només algunes de les activitats que podríem trobar ja que en ser moltes més.

I segur que al comandament de tot aquesta creativitat es troben els fallers i falleres manetes que inspirats en Pinterest o en Google s'han posat a la feina amb les piles carregades d'il·lusió i una bona dosi de cartró, brides i purpurina.

​

No vos negaré que en algunes ocasions el resultat supera a les expectatives i en aquest moment ens creiem capaços del que ens demanen o el que faça falta en qualsevol dels fronts que tenim els fallers, que són molts, fins i tot massa.

 

Fallers o prohomes del Renaixement?

Amb aquesta manera d'actuar van nàixer les primeres falles, aquelles d'iniciativa popular, en les quals els manetes del barri construïen el cadafal que era decorat amb alguns ninots crítics. El concurs de falles va fer que es donara a llum una nova professió: la d'artista faller, professionalitzant la construcció de l'element que ens dona nom. Però l'activitat fallera en el seu conjunt va continuar desenvolupant-se en els casals i aquells amb inquietuds artístiques van trobar en els casals l'espai ideal on desenvolupar-les.

​

Però la veritat és que de vegades confonem quantitat amb qualitat i a vegades pequem d'excés i ens fa creure que la quantitat és bona. Soc dels que pensa que una persona només no pot saber d'art, d'interpretació, de literatura, de coreografia, de confecció, d'història, de... per molt que siga faller i per molt que li afegim el cognom faller a la disciplina que vulguem. No. Ho sent, però aquest nivell de "cunyat" és molt d'èlit. La competició fallera ha arribat a tal punt de saturació que les comissions participen en tot tipus de certàmens pel simple fet d’estar i no contents en això, ho fan a gran nivell, sense especialitzar-se: totes competeixen en (quasi) tot, convertit al faller en una mena de prohome del Renaixement, capaç de dominar totes les disciplines artístiques. O almenys, intentar-ho.

 

Ha de prevaldre la qualitat per damunt de la quantitat

Per això, crec que igual que es va professionalitzar en el seu moment la construcció de les falles, si volem fer el salt a l'excel·lència hem de començar a prevaler la qualitat a la quantitat en la nostra activitat sense renunciar per descomptat a la sociabilització que suposa l'activitat en els nostres casals.

No fa molt en una taula rodona realitzada per a ser publicada en un Llibret vaig exposar que després de la pandèmia havíem tingut l'ocasió per a reflexionar sobre les falles que volíem i no ho havíem fet. La meua conclusió va ser que teníem l'ocasió de tornar a pensar-les, ja que hi havia un excés d'activitats, un excés d'agenda que ens feia no arribar a res i cada vegada tenir menys participació i que potser la solució era tornar a aquestes falles essencials, aquestes falles de la nostra infància però dotant-les de la qualitat a l'essència.

Potser ens adonem que hem embolicat de tanta ornamentació el realment essencial que l’hem oblidat.