EL FUTUR DE LES FALLES.
FORMULARI PARTICIPATIU.

COMENTAT PER UNA MUSA DESBARATADA

Entre els tòpics més grans que patixen les falles es troba aquell que diu que és una festa tancada. Gens oberta a la participació del que no està censat en alguna de les múltiples comissions d’arreu del territori valencià. Dic tòpic, que no realitat, precíssament per esta raó, puix amb tantes i diverses comissions falleres, podrem trobar-ne de tota classe i condició. Com en qualsevol àmbit, tota generalització és injusta. Més encara amb tanta casuística. En tot cas, en un llibret dedicat a l’evolució, i, encara més, a l’apartat on raonem al voltant de la revolució, no hem trobat millor manera que obrir un formulari a l’infinit espai d’internet per a que qualsevol persona de qualsevol racó del món, de manera lliure, poguera compartir la seua opinió. Al remat, n’han participat 479 persones. Això, sí, la majoria d’elles, fallers dels que paguen quota, el 71,8% del total. Un 7,2% són dels que necessiten carinyo, perqué s’autodenominen com a fallers no censats. Esta espècie de fallers, no ho són perque voldrien ser-ho però alguna raó s’ho impedix. En la majoria de casos es tracta de fallers que han deixat de ser-ho i estan en procés de crear-ne una nova comissió, en la que, esta vegada sí, estiguen a gust. Alguns d’ells encara no ho saben, però és aixó és així. La resta de participants ha comptat amb un 18,3% que passen de les falles i, fins i tot, un 2,7% d’antifallers, d’eixos que si atenem als tòpics, són dels que se’n van a esquiar. Una volta marcat el ramat, passem a analitzar les seues respostes i participació.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Davant la pregunta “Què faries amb la festa fallera?”, només un 1,1% l’eliminaria, és a dir, que  més de la meitat dels antifallers, realment no voldrien que la festa desapareguera. Possiblement siguen els que poden pegar a fugir, siga a esquiar o a qualsevol altre destí, i que clar, si les falles desaparegueren, no en tindrien dies festius per a poder viatjar. Els 5 que han contestat que l’eliminarien han de ser, per tant, els que la patixen en viu i en directe. En tot cas, els que poden pegar a fugir, la reduirien. Estos en són un 2,1% cosa que fa entendre que algú més que no siga antifaller, estaria d’acord. Les opcions majoritàries d’esta qüestió serien la d’adaptar la festa (33,2%) i la d’engrandir-la (63,8%) Això ens mostra, sens cap dubte, que bona part de la població entén que cal fer algun canvi per a tindre una festa més sostenible, encara que la gran majoria dels participants del formulari en són partidaris de més festa. Tot per l’aire!

​

 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Un dels fets definitoris de les cel·lebracions falleres, és l’Ofrena a la Mare de Déu dels Desamparats, l’acte amb més participació, més emoció i més plors col·lectius, així que no podiem deixar de preguntar per ella. Ací trobem poca revolució. Només el 5,7% la suprimiria. Amb els antifallers només no m’eixen els números, així que algun faller entreverat ha d’haver assenyalat esta opció. Un percentatge encara més baix (4,7%) la canviaria de data, possiblement siga dels que han respost en l’anterior pregunta que vol més festa i l’Ofrena li suposa un entrebanc de tot ordre. La gran majoria, un 72,4%, se mostra content amb com s’estructura l’acte en l’actualitat, encara que un percentatge sucós (17,2%) en voldria més dies per a poder ofrenar, seran dels que canten amb la boca ben oberta i la mà al pit, la primera frase de la lletra oficial de l’Himne Valencià.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Sense defugir de cap polèmica, la següent pregunta versa al voltant dels materials de la falla. Falla que no monument. Per cert, eixa sí que seria una autèntica revolució, que els fallers deixaren d’enganyar-se amb el lèxic de la pròpia festa. Però bé, ací les contestacions també van de grans majories. Un 0,8% dels participants, és a dir, només els antifallers més recalcitrants i coents, no en plantarien falla. Primer, segurament, per la raó esmentada de vore eliminada la festa i, per tant, no tindre possibilitat de viatjar en eixes dates. Segon, perquè ausades que el seu coret li s’ho impedix. Al remat la falla és tan nostra... Això sí, el 58,5% les plantaria el·laborades amb materials més sostenibles, mentre que un 12,2% imbuits per l’agenda 2030 i la nostàlgia, tornaria als materials anteriors al suro blanc com el cartró i els ninots vestits amb roba de rebuig. En tot cas, un 28,4% gens menyspreable, apostaria per continuar amb els materials actuals, potser conscients de la qüestió econòmica, resulten més barats, o, potser, també pendents de la qüestió estètica, puix el suro blanc permet un modelatge més artístic. Siga com siga, continuarà sent una qüestió a vore durant els pròxims anys, si el fum negre de la cremà no ho impedix.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

A la següent pregunta del formulari, tornem a convocar als que demanaven més festa, i als que no, per a qüestionar-los al voltant de les retvelles, eixe acte faller que amenaça amb fer-li ombra a tot, menys a l’Ofrena, que la Mareta està per damunt de tot i la “portem sempre en lo cor”. Ací l’opinió la trobem més dividida en tres grans opcions. La quarta és la dels “outsiders” o rebordonits culturetes que les prohibirien (2%) La resta de persones aporta un raonament diferent. Un 27,4% reduiria el seu horari. Ausades que entre ells trobem als antifallers, als que no són fallers i a molts d’eixos fallers que treballen en empreses d’antifallers i mentre el gerent pega a fugir a esquiar, els treballadors no compten ni amb reducció horària. Un altre 26,3% pensa que caldria dur-les fora de l’espai urbà. Bàsicament algun antifaller que no vol ser assenyalat, culturetes amb idees pròpies i eixe grapat de fallers que se retira prompte, siga perque treballa a l’empresa de l’antifaller o perque no són massa de ballar, i patix la retvella de la comissió fallera veïna baix de sa casa. Per últim, l’opció guanyadora, demostrant la tendència a l’homologació de les falles amb la resta de falles del món, voldria potenciar-les (44,3%) Tot per l’aire, segona part.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Seguint l’itinerari del formulari, arribem a un punt calent, què fer amb la Fallera Major. És de veres que tampoc s’entreveu massa voluntat de revolució en este aspecte de la festa, puix la gran majoria deixaria tot com està (61%), però altres dos opinions són prou destacables. Un 22,4% l’elegiria democràticament, pareix que encara hi ha un percentatge sorprenent de fallers assamblearis; mentre que un 12,7% nomenaria a una Fallera Major diversa, no obligatoriament dona, és a dir, partidaris de l’agenda de la sopa de lletres, diversitat de sexes, géneres i sigles amb que la societat moderna es nodrix. Però partidaris de l’autèntica revolució que suposaria la supresió de la màxima representació de la falla, poble o ciutat, només en trobem un 4% que ausades seran, novament, els antifallers recalcitrants i algun faller anarquista pacifista que es creu modern.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Clar que, si preguntem per la Fallera Major, en una societat tan políticament correcta com la nostra, no podem oblidar-nos de la Cort d’Honor. En este sentit, les opinions també són més diverses, encara que practicament la meitat dels participants deixaria les coses com estan. (48,8%) Un 28,2% li donaria més protagonisme. Ací no podem oblidar que hi ha més dones que han segut de la Cort d’Honor que Falleres Majors, més els seus familiars, amics i coneguts; i clar, estarien a favor de tindre més protagonisme, i si poguera ser, més encara que la pròpia Fallera Major. La tercera opció, 15,2%, la voldria més diversa, quasi els mateixos que també volen una Fallera Major més diversa. Pura coherència. I un 7,8% suprimiria la Cort d’Honor, és a dir, als antifallers i fallers anarquistes que volien eliminar la figura de la Fallera Major, se suma alguna dona amb el trauma infantil de no haver segut Fallera Major i que pensa que si no va poder ser-ho, no paga la pena ser de la Cort. O tot, o no res.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Abundant en allò políticament correcte, no podem oblidar-nos tampoc de la Cort d’Honor Infantil. En esta ocasió, augmenten els que pensen que no és necessària (9,5%). Fins i tot hi ha un sorprenent 19,4% que voria amb bons ulls que se reduira la seua agenda. També els favorables a la diversitat aposten per una Cort d’Honor Infantil mixta (16,5%). En tot cas, l’opció majoritària, seria la de deixar-la com està (54,6%). No toquem res no siga el cas...

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Ara sí que sí, arribem a la pregunta polèmica per excel·lència. La qüestió de la banda de fallera ha fet botar el foc de la foguera, mai millor dit, en més d’un casal, en més d’una junta, assemblea i tertúlia improvisada en acabar l’esmorzar. En tot cas més d’un de cada dos participants en el formulari, opta per la moderació i desitjaria que la banda fora voluntària, mentre que un 12,8% la canviaria per la caramba, un distintiu més discret. Això sí, les postures més radicals també compten amb adeptes. Un 3,6% la prohibiria. Un 26,6% obligaria a dur-la. Este percentatge tan alt de nostàlgics de l’antic règim del distintiu faller no hauria de sorprendre’ns. No debades, les falles són una festa que en bona part roman viva gràcies als tradicionalistes i, encara un 26,6% pensa que la tradició, és a dir, allò de tota-la-vida, respon a la seua vida i no a les anteriors. I com elles i ells sempre han vist les bandes, se pensen que s’inventaren, fins i tot, abans que els ninots. També és de veres que, dins d’este percentatge trobem a qui pensa que la banda és un distintiu de valencianisme, o espanyolisme, segons els colors, per les banderes que duen impreses. Així que respecte màxim, no volguera encetar més melons.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Per a rebaixar la tensió, una pregunta al voltant del llibret, que si bé respón a altre dels grans tòpics fallers “El llibret és l’únic que roman després de la cremà”, realment esdevé un OVNI (Objecte Valencià No Identificat) per a molts fallers que, possiblement desconeixen que dins del llibret encara es publiquen fotografies on es poden trobar mentre es divertixen en les retvelles de les que parlàvem adés, i de les que no s’enrecorden per motius més espiritosos que espirituals. Les respostes proposades, en tot cas, fugien de tota visió catastrofista que solem tindre el reduit grup de “llibretistes” i culturetes amb ínfules baldovinianes. Així, un 8,4% apostaria per un llibret totalment visual en el futur. Un altre 15,2% el faria només digital, sens dubte, de nou influits per la visió ecològica de la vida. Un 23,2% de nostàlgics de l’olor a tinta, paper satinat i esbossos impresos, el mantindria en paper només. Mentre que, novament, una gran majoria apostaria per pegar una passa avant i simultanetjar el soport en paper amb el digital, és a dir, com s’està fent a l’actualitat en bona part dels llibrets que s’editen cada exercici faller.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

A la recta final del formulari, apareix un altre dels fets diferencials de la festa fallera, la pólvora. Només un esquifit 1,5% prohibiria directament els actes on la pólvora és la protagonista, sempre per baix de la Fallera Major 1, encara que hi ha més partidaris de fer canvis, entre ells el 7,8% de participants que pensa que cal reduir-los i un estimable 17,7% que creu que estaria millor si es traslladaren a un espai no urbà. En este percentatge, ausades que trobem persones de tota condició, des d’aquells als qui els molesten els esclats, fins els que per malaltia o transtorns psíquics no els suporten. També a culturetes coents, que volen vore falles despreocupats dels esclafits i els talls de carrer que els impedisquen accedir a qualsevol demarcació perduda al mapa per a vore cadafals sense ninots i estrambòtics autoqualificats d’experimentals. Això sí, un 73% encara en vol més pólvora als masclets, i potenciaria els actes d’este tipus. Tota una declaració d’intencions.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

De la qüestió dels premis i dels jurats, la veritat és que sí que hem defugit, encara que no del tot, perquè a la penúltima pregunta, hem qüestionat als participants al voltant dels premis a les falles infantils, això sí, sense donar la possibilitat de deixar-ho com està a l’actualitat, cosa que només ens ha fet saber un artista faller que, com no podia ser d’una altra manera, vol romandre a l’anonimat. Així que la primera conclusió és que tots els participants, menys u, pensa que cal fer canvis i, majoritariament, pensen que el canvi que cal és que les falles infantils siguen qualificades per un jurat mixte de persones majors d’edat i xiquets. Les altres opcions són minoritàries, especialment l’1,3% que no en plantaria falles infantils o el 5,2% que no en donaria premis. Per últim, l’opció que voldria un jurat només de xiquets, es queda amb el 14,2% de partidaris. D’estos ausades que ningú és artista faller dels que se juga els dinerets cada vegada que planta una falla. Bo, cada vegada que el jurat falla.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

La darrera pregunta és de premi i de manifesta complaença amb la resposta: “Veus futur a la cultura dins de la festa de les falles?” Un aclaparador 92,8%, al pur estil dels congresos del Partit Comunista de Bulgària, afirma que sense cultura no hi ha falles. Més sinceres semblen les respostes del 2,8% que diu que la cultura a les falles només cap a les setmanes culturals, la del 3% que la tolera, mentre no moleste a la festa i, encara més autèntica, els 7 valents que pensen que la cultura a les escoles. La cultura de la sinceritat.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

A banda de la contestació a les preguntes amb proposta de resposta, com a remat del formulari disposàrem la següent qüestió “Per últim, si et sents creatiu, Ens contes alguna idea per a les falles del futur d’eixes que mai has volgut compartir al casal?” 93 persones de les que participaren al formulari, ens han volgut deixar alguna opinió, idea o proposta. Totes i cadascuna d’elles dignes de ser estudiades. Totes i cadascuna d’elles donarien per a un article d’este llibret. En tot cas, la voluntat és molta però el pressupost escàs, de manera que en farem cinc cèntims de resum. Han escrit autèntics panegírics a favor de la falla (que no monument). Opinions a favor de més protagonisme als xiquets, als jóvens, a les dones, als veïns, a les persones no humanes,... També demanant més germanor fallera, com quan en les oracions de la nit als campaments, algun xiquet sempre deia “Per la pau”. Naturalment, hi ha qui demana l’implementació de l’agenda 2030 en els festejos fallers. Com no, n’apareixen crítiques a altres comissions, a Junta Local, a Junta Central, a la Federació de Falles i, especialment a altres fallers. També somniadors demanant més cultura. Encara més somniadors demanant que els polítics deixen de controlar les falles. I encara algú més somniador que els anteriors, demanant falles amb més enginy i gràcia i més crítiques. Algun insult. (No als anteriors, sinó en general). Dietistes demanant l’eliminació de les xurreries. Algun altre que encara no s’ha assabentat que la “despertà” està en perill d’extinció, exigint la seua eliminació. Encara que la més sincera de totes la compartirem per a acabar estes línies: “No em sent creatiu.” Clar i net. Pensat i fet. Com dir-ho tot, sense dir res. Resposta que, per altra banda, si ho pensem bé, resumix perfectament l’essència de les falles. Perquè al remat de tot plegat, la falla és cendra 2.

​

1.  I de la Mare de Déu, que com he dit, està per damunt de tot.

2. Per cert, ni a les preguntes ni a les respostes espontànies ningú s’ha enrecordat de Sant Josep, com sempre, el gran oblidat de la festa. Ora pro nobis.