INVOLUCIÓ. EVOLUCIÓ. REVOLUCIÓ

INVOLUCIÓ ADOLESCENT
SENSE XARXA D’INTERNET

Ausades quin marejol
provocaríem al vol,
si fem una involució.
A un mil·lennial despistat,
l’Internet li l’hem llevat,
ara està en desconnexió.

​

Ha pensat en la protesta,
muntant una bona festa
al Tik-Tok i a l’Instagram,
però amb la xarxa caiguda
no pot seguir la moguda
ni penjar el seu reclam.

​

Com el mòbil no funciona
encara que l’acarona
com un julivert empeltat,
li entra de sobte un pantaix,
una agonia li naix,
fins deixar-ho atabalat.

​

Ausades que el baticor
serà encara prou major,
sense que arribe a ser greu,
si l’enviem, per sorpresa,
a formar-lo en la saviesa
de visitar un museu.

​

Sense Internet funcionant,
Google no està contestant
consultes ni conjectures.
Així no sap el que veu,
ni fer-se una idea breu,
dels quadres i les pintures.

Entre estàtues i pitxers
i l’art dels picapedrers,
al pobre l’han marejat.
Una amargor imponent
que deixa en un impotent
a Stendhal al seu costat.

​

Quina llàstima de pena
sentir com una condemna
el viure desconnectat,
atrapat per la tenalla
de la llum de la pantalla
que el sentit té empresonat.

​

Tant de mòbil relluent
al major i adolescent
ens ha menjat la cordura.
Sense al núvol tindre accés
és que no sabem de res,
ni de l’art, ni la cultura.

A veure si alcem el cap
per a no unflar-nos el pap
i la vista de solsida.
Més enllà d’aplicacions,
smartphones i connexions,
ens està esperant la vida.

 

ALS FALLERS MÉS SABUTS
INVOLUCIÓ PER CREGUTS

Als que ensenyen als jurats
i els fan capacitació,
segons els seus resultats,
fan autèntics desbarats,
és tot una involució.

I parlant de regressió
comprovem d’estos sabuts
quina és la puntuació
si els enviem de gairó
a passats ben coneguts.

​

Al temps de la Prehistòria
ha viatjat el primer mestre,
sembrant allí la discòrdia.
Afirma ple de disfòria,
que l’art és massa… rupestre.

​

Trobem a un dels cagandanes
prou molest i escarotat,
diu amb raons molt ufanes
que a les estàtues romanes
les falten dos mans d’escat.

​

El que ha caigut pel Romànic,
demostrant poca cultura,
ha entrat en un profund pànic,
puix afirma, tot volcànic,
que s’ha bufat la pintura.

​

En el Gòtic, per ventura,
la jurat més analítica
que al remat li veu fissura,
diu que arriba a molta altura
però va fatal de crítica.

​

Al Barroc, el més faller
entre les arts visuals,
li ha tocat com a viatger
el jurat amb més voler
a les experimentals.

I en el temps dels modernistes,
dins del viatge temporal,
per tot arreu veu arestes
el més clàssic dels “artistes”
dels membres del tribunal.

​

Si estos són els formadors
per a qui vol ser jurat,
com seran els eixidors
quan van de valoradors
dels ninots que s’han plantat.

 

A UN FALLER DE L’ESTORETA
L’EVOLUCIÓ LI HA FET LA PUNYETA.

A canvi d’estos sabuts,
destemplats i desvalguts,
moniatos de torrador,
ens hem dut al present,
sense tindre mirament,
un faller de l’antigor.

​

El pobre, desubicat,
va per tota la ciutat
deixant-se en això els budells,
puix va cridant a tota hora,
demanant alguna estora,
replegant els “trastos” vells.

​

Més desubicat encara,
veient la seua gatzara
com es queda en dejú.
Ara els fallers paguen quota
i a tocar-se la carlota.

Treballen pocs o ningú.
Tenint plantada la falla,
passa a ser una morralla,
un precís afegitó.

Ja que plantar cadafal
és l’excusa principal
per a tindre diversió.

​

Nostre faller del passat
es queda tot espasmat,
més trist que mirant esqueles,
quan comprova que el festeig
és un total bombardeig
de xurros i de revetles.

​

Encara pitjor ho passa,
quasi es torna carabassa,
en la nit de la “cremà”.
Com la Fallera Major,
tota la nit vinga el plor,
en comprovar “l’empastrà”

​

Només encendre la flama,
la falla és un holograma
d’allò que havia plantat.

Entre un núvol de negror
i un ventijol de pudor,
amb un bufit, s’ha esfumat.

​

Tenint més ferro que fusta,
quan el suro blanc combusta
no és estranya l’abranor.
Però ha contagiat la festa,
com si fora una tempesta,
de gossera i coentor.

​

A veure si fem consciència
de recuperar l’essència
de ser el rovell, la falla.
Si d’esta festa ancestral
no és el centre el cadafal,
roman tot en borumballa.